HORACI

Odes and Epodes by Horace, 65 BC-8 BC

TEXTOSLLATÍ2N-09

TEXTOSLLATÍ2N-09

VASOS I ITINERARIS

Els Vasos Apol.linars foren trobats l'any 1852 al fons d'una font termal de la localitat italiana de Bagni de Vicarello, que antigament es deia Acque Apollinares. Aquests vasos portaven gravats els itineraris de la Via Augusta, que anava de Roma a Cadis: entraven per la Joncariam (La Jonquera), Gerundam (Girona), Aquis Volontis (Caldes de Malavella), Seterras (Sant Celoni), Arragonem (Sabadell), Ad Fines (Martorell) i seguien cap a Tarraco i Valentia i anomenaven totes les localitats i les milles de distància entre aquestes.

Telobis, Ad Fines, Fines, Martorell

Es documenta Ad Fines com a topònim de Martorell a partir de l'anàlisi del topònim, de la comprovació dels itineraris de les vies romanes gravats en uns vasos votius de plata i en els vestigis romans trobats a la part occidental del Pont del Diable.

Alguns autors antics opinen que Martorell és la Telobis citada pel geògraf Pomponi Mela. L'historiador Ambrosio Morales, del segle XVI, ens parla de Fines, nom de la població antecessora de l'actual Martorell.

Avui, amb arguments documentats, podem afirmar que la població Ad Fines fou el nom romà de la vila del Pont del Diable. Tenim interessants indicis: en primer lloc el topònim és expressió d'una raó geogràfica, és a dir, la de trobar-se al costat de l'itinerari de la Via Augusta, que creuava el Llobregat pel Pont del Diable. També confirma l'existència d'Ad Fines uns vasos de plata de caràcter votiu que contenen gravats els itineraris de les calçades romanes des de Roma fins a Hispània.

AD FINES I ELS VASOS APOL.LINARS

Els Vasos Apol.linars, també coneguts com a Vascula Apollinaria i Vasos de Vicarello, són quatre vasos de plata descoberts a les termes de Vicarello, sobre el llac Bracciano (Acquae Apollinares), a prop de Roma, el 1852.

Com a forma de mil.liari, hom creu que són exvots d'algun gadità que buscava la salut a les aigües del llac. A les seves parets estan gravats els noms i les distàncies entre les diferents estacions de la via que portava de Gades a Roma, amb unes 1.841 milles romanes.

Constitueixen una font geogràfica i històrica excepcional. Actualment es conserven en el Museu de la Villa Giulia, a Roma.